Els mals costums
Dins d’un embut
has fet el buit
i com se’n surt ningú t’ho ha dit.
I empasses amb ganes el fruit verinós,
la cara i el dors.
Tomba pel camí més llarg
i no et deixis res.
Dins d’un embut
has fet el buit
en un deliri repetit.
I aquella estrebada que trenca el malson.
Es fa un suplici tenir-te a prop.
D’aquelles manies
aquests mals costums,
nit a nit, dia a dia,
cada cop són més.
Tomba pel camí més llarg
i no et deixis res.
