Els ulls, on són?
La lluna plena vetlava
l´ofrena de l´enteniment.
Els gemecs d´una sentència,
plany captiu d´un sofriment.
Dolor físic de la Terra
amb paraules disfressat.
L' ombra d´un ferit paisatge
crida a veus: solidaritat!
I els ulls, on són?,
els ulls, on són?.
El demà, abans, era lluny,
avui resta molt de prop.
Writer/s: Artur Àlvarez
