Em torna boig
He passat anys sense la teva escalfor
i ara que m'envoltes no sé que fer.
On s'ha quedat aquella segura fredor
que gelava els dies del meu passat.
Les mans buides i els ulls plens de
Sang,
un regust amarg que em fa sommiar,
un crit et despertarà aquesta nit,
una guitarra plora pel dolor.
La nit s'omple d'alcohol, fum i de
tristor,
però avui els teus ulls negres
segueixen il·luminant el mon,
és aquesta foscor que em torna boig
Una gran confusió m'ofega el cor,
mentre els teus llavis ballen pel meu
entorn,
no sé si mai podre rebre el teu amor,
el que si puc dir-te és que fas sentir-
me viu.
Writer/s: Joan Pàmies
