Em Trenco
Sobtat em veig girant la cara.
Estèril, si s'acaba així.
Ara em desdic de les carícies,
les mans, els meus llavis i el desig.
Com pots fer tant mal?
Sóc tan dèbil com ara em fas sentir?
Som restes d'un destí que es trenca,
que empeny, inclement, senyals de fum
d'un foc que s'apaga.
No em diguis que m'esperes,
no m'expliquis que sóc el teu món.
No em diguis plorant que jo seré l'últim.
No em quedaré al teu davant, no tinc més temps per perdre.
Si et miro, jo em trenco.
Si jo t'estimo em trenco.
Vomitaré la teva imatge,
i el pes del dolor que porto,
i no se'n va, que m'estreny la ma i somriu.
Com la desfeta d'un imperi.
Batalles perdudes just en començar.
No em diguis que m'esperes,
no m'expliquis que sóc el teu món.
No em diguis plorant que jo seré l'últim.
No em quedaré al teu davant, no tinc més temps per perdre.
Si et miro, jo em trenco.
Si jo t'estimo em trenco.
