En peu de guerra
Un soroll incessant avisa del que ens espera
La vista baixa i en pilot, seguint una filera
Són xarxes sòls, diuen, eines per millorar
T'enganyen, se'n riuen, ja estàs subordinat
És fràgil el ser quan ha perdut els valors
En un profund nihilisme, i no prospera
Més fàcil deixar influenciar-se de tot
Tenir un fals optimisme, vida lleugera
Creient-se indestructible li ve un cop de realitat
Creient-se indestructible reflexiona,
Un record d'infantesa, un instant determinat
El nen de l'interior que ja abandona
Maurar per créixer, créixer per maurar
És néixer per viure i viure per treballar
Amb un sou que no aplega,
La vida que t'ensenya
A gaudir del que vius per tindre vida plena
Ara són monstres, gegants que apareixen de baix
"sembleu ànimes en pena"
Ara són molts els que ja han renunciat a lluitar,
Silenciats per la marea
Ara són monstres gegants que apareixen de baix
"sembleu ànimes en pena"
Ara són molts els que ja han renunciat a lluitar,
Silenciats per la marea
Cuirassa que sembla que protegirà
Per dins es lamenta a sa casa
Ja sap el que passa, no se'n sortirà
Desgràcies seguides, mai en té massa
El curro, la iaia, i l'esforç
De seguir lluitant i buscar un somriure
Ser lliure i llevar-se les pors
Ser capaç de volar i així tornar a viure
He rosat el cel amb la punta dels dits,
I m'he “afonat” baix de tot
He canviat de mon intentant ser feliç
I he vist on era el problema de tots
Aspectes silenciats pel temor al error
La por al fracàs constant del dia a dia
Conceptes que mai els entendré del tot
Qui ho diria? Menys de vint i buscant nous valors
Ara són monstres, gegants que apareixen de baix
"sembleu ànimes en pena"
Ara són molts els que ja han renunciat a lluitar,
Silenciats per la marea
Ara són monstres gegants que apareixen de baix
"sembleu ànimes en pena"
Ara són molts els que ja han renunciat a lluitar,
Silenciats per la marea
Silenci proclama el retor, segur de tenir part de la comissió
Silenci limita als traïdors, traïdors acusats per l'estat opressor
Silenci s'escolta al bressol, es tanca la porta s'apaga el cresol
La iaia encara porta el dol, mai podrán oblidar tots aquells anys de por
El IBI, la renta no renta, sense cotitzar i ja ha passat els trenta
Si no té paciència reventa, el avi ja no està, la família es lamenta...
Deshumanitzats, víctimes del sistema,
Futur nuvolat que ja aplega
Moments complicats, on la vida t'ensenya
A traure forces de dins per seguir a peu de guerra.
Writer/s: Jaume Soler, Jose Ignacio López
