En sos dias
Sian las més llustrosas
Y fragants las que naixen baix la planta
De ton blanch peu.
Sian los cants que lo aucellet entona,
Y los sospirs ab que los rius se queixan
Per' tu més suaus;
Per' tu tranquila 1' ona
Ahont se bresse ton lleny jamay reflecte
Més que cels blaus.
Estels, y flors, y aucells, quant brilla ó canta,
Tot quant Uansa armonía, ó llum, ó aroma
Sobre ton cor,
Com prop de 1' ara santa
La copa crema encens, aixi hi derramen
Lo dols amor.
iOh! que jamay las llàgrimas amargas
Cubreixen eixos ulls, tos ulls qu' enveja
Son dels estels:
Jamay las horas llargas
De oblit ó gelosia prop teu pleguen
Llurs alas cruels.
iOh! que jamay ton ample front entele
Lo vent de adversitat, eix vent que mata
Totas las flors;
Que jamay ton pit gele
La ma del desengany, ma que si 'Is toca
Seca los cors.
Writer/s: Joaquim Rubió i Ors, Alfonsofonso
