Encisadora
Quan surt el Sol començo a pensar en tu
i dels teu ulls gelós em sento trist,
el teu esguard, nineta encisadora,
és la claror més gran del meu jardí.
Quan ja no sigui més que un vell cansat
de veure clar les coses del meu món,
de no saber on porta l'esperança,
dolçament guardaré el teu record.
Lluny de tu cantaré
el teu encís mariner,
la teva cala planera
i el teu somrís cara al vent.
Lluny de tu guardaré
aquelles flors del camí,
la teva alegre veu clara
i l'aire fresc del matí.
Si jo pogués canviar el teu destí
i al teu costat cantar-te el meu amor,
series tu, nineta encisadora
el gran consol, la pau del meu amor.
Com un amant que canta el seu neguit,
com un infant que crida vora el mar,
t'esperaré pensant que torni el dia
que per sempre et tindré al meu costat.
Lluny de tu ...
