La Clandestina

Endevina


Print songSend correction to the songSend new songfacebooktwitterwhatsapp

Et sento
més freda que el gel.
Dibuixes les distàncies
que ara et pugen cap al cel.

Que la pressa no t'espanti,
que el camí t'abraci fort,
vius enmig de dues aigües,
navegant entre els records.

Balla amb mi des de l’albada,
seguirem les nostres veus,
i caurem en l'enyorança
i en el pas dels nostres peus.

Hem fet plans als nostres llavis,
sense moure’ns del present.
I que dolç el teu somriure,
cada dia més valent.

Endevina'm els petons.
Avui no s'amaguen
els records d'aquell malson,
són dins d'aquest món.

Endevina amb els teus dits
cada cara feta estranya.
La resposta als nostres crits
són carícies dins de l'aigua.

Embruta't,
de tinta entre els teus dits,
dibuixar entre les ombres
fa miracles dins la nit.

Som la llum de matinada
el prec fugir del sol,
cabells que es desendrecen
quan l'onatge ens fa bressol.

Som una tarda a la platja
que ens agafa d'imprevist.
Relliscades a la sorra,
dels somriures en fem nits.
Avui visc de les petjades,
de tot el meu oblit.
Et sento amb mi despullada
abraçant-nos adormits.

Endevina'm els petons.
Avui no s'amaguen
els records d'aquell malson,
són dins d'aquest món.

Endevina amb els teus dits
cada cara feta estranya.
La resposta als nostres crits
són carícies dins de l'aigua.

Bah bah ueaea
Bah bah ueaea e e e
Ba ea Hum (x4)

Endevina amb els teus dits
cada cara feta estranya.
La resposta als nostres crits
són carícies dins de l'aigua.