Engrunes de pa
Érem dos adolescents que no sabien jugar
Nits que no passaven I ens deixaven llums al cor
No vaig ser capaç d'entendre que estàvem units
Que eren dos bessons que ens havien de tornar a juntar
I així ens vàrem trobar després de quaranta anys
La sort ens va junta i el nostre amor va continuar
No pensis que és absurd no ho vulguis evitar
Som engrunes de pa i ens havíem de tornar a junta
No es poden tapar amb els núvols els nostres records
No es poden esborrar amb la pluja tantes emocions
Vam buidar els armaris i ens vam tancar dins amb clau
Vivint en silenci allò que havíem somiat
Writer/s: Lluís Brunet
