Entre les canyes de l'Arundo
Entre les canyes i un sol de juny, cridant i enlairant el puny. La nit, aquella nit d'estiu, és quan la bèstia somriu. Un got vessat, un banc trencat. Tira, tira, que res ha passat. Entre les canyes i les canyes, davant meu, petites muntanyes nevades. La conya va durar de Torelló a Sarrià, i a Espinelves vam parar a dinar. Volant, ningú al volant.
Writer/s: Llacuna
