Entre ponent i llevant
Corria pel barranc
el xiquet de lluna plena,
li travessava la vena
l´esquena de la ciutat.
Et vaig prometre mamà
ser demà qui jo vullguera,
però el meu pedal no frena
i carretera no n'hi ha.
Que jo tenia al meu cap,
dret al costat de l'orella,
el fil d´una cançó vella
que l´aire se'l va amportar:
com la foguera cremant,
com el cant de la sirena,
la vida sobre l´arena
com una ona sen va.
De pujar i de baixar
el meu pobre cor s´ofega,
sempre creuant la frontera
entre el ponent i el llevant.
Arrere com un carranc
“rule” per la carretera,
tremola el món i la cella
alce per vore la mar.
Writer/s: Cifu,
