Entropia
He vist les devastacions futures
a l’ull del bolígraf.
Els insomnis.
He estat allà
on s’aprimen els anys
i la mort és un escuradents
a la negra boca del túnel.
El túnel de l’oblit.
El túnel del terror
sense mentides.
El túnel de l’amor
de l’energia insaturada de nosaltres.
He vist el llot de la culpa
d’aquest quitrà
que ens fa les carreteres.
He vist
l’herència odiosa de la sang
a cada mirall
que m’escopia.
I no hi ha consell
ni manual d’insomni.
Només l’anar tossut.
Només l’anar tossut.
Només l’anar tossut.
Com el senglar ferit
a la sopa de galets
de l’entropia.
Writer/s: Joan Vigó, Acrilique
