Equilibris
Sol en un lloc on no havies d’estar,
Buscant fer-se un lloc per el què no estàs fet, ningú està fet...
I amb el que et queda per viure,
Amb tot el que ja no hi és,
Amb la por de cada canvi et fas fent millors arrels.
Per a poc a poc anar creixent,
per a poc a poc anar construint,
Per créixer cap a fora i cap a dins.
En aquest paisatge, en aquest espai petit,
On sempre et trobes igual,
Trobant camins que et portin a noves formes
D’entendre la manera de buscar,
Sabent esperar sense tenir clar
Si vindran els moments per tu.
I amb el que et queda per viure...
Sol per aprendre a no estar sol,
Per seguir aprenent jugant a barrejar
Tots els colors que et vas trobant,
Per poder com sempre heu fet
Avançar sense fer mal,
Respirar compartint,
Sabent viure tot el que tens.
I amb el que et queda per viure...
Writer/s: Llars
