Ernesto
Ernesto tanca’ls ulls i dormi un poc
Estrac vols soportat
Ernesto, ulls com estrelles
Me mires, I no resist
Ernesto deixa en pau les gates
No veus que no són monyiques
I deixa estar aquell minyó
a poc, que’l fas plorar
Ernesto mans brutes de fang
Un dia te posaras a cantar
Un dia te posaras a riure
Sabent que no t’agradava nadar
Ernesto, no te olvidis mai
De riure amb el tou somrís lluent
S’encén la tua cara com un foc, com un cel
M’estrinys com que fossis tornat de una guerra
Amb estivals azuls te’n vas en giro
Qui saps si parles a una formigola
Si estas mirant al cel, xiulant a un rossinyol
Ernesto, amor meu, vine a dintre
Que és hinvern a mig dels arbres
Tanca’ls ulls, demà tenguerem temps
Writer/s: Fabio Sanna, Claudia Crabuzza
