És de tots
Realitat ve per l'esquena i quan ve no frena,
no sap mesurar temps, no fa cas a cap ofrena
aprenent a no fer plans per traure-li or a la mina,
paciència, de segur que este malson termina,
S'apaga la pantalla, de nou tot es fa líquid
això no és nou d'ara, abans també era aixina,
Tracta de buscar-te no esperes que siga crític,
al final el camí es fa pa qui el camina
Viatge amb la ment a la cuina i quasi tot són edificis,
podem tombar la porta, quedar-nos l'àtic;
eixirem de mil i una superarem esta crisi
somiarem un món menys pàl·lid.
Perquè els carrers són la medicina i el lloc,
el lloc on deixe de pensar i sóc,
l'endemà, l'enderroc, tornarem a eixir del clot,
em sé el final i arribe a poc a poc, a poc a poc.
Oh lala, mentre que no es buide el pot, lala
seguiré sentint-te a prop, lala,
ens ho vàrem deixar tot, i és de tots.
Oh lala, mentre que no es buide el pot, lala
seguiré sentint-te a prop, lala,
vos ho vàrem donar tooooot...
Writer/s: Frida
