És tard
Un paradís et crida,
asfalt cremat dóna vida
a formigues.
Un ascens calculat.
Volem més pactes, més mentides.
Casta plena de ferides
que forda aquest país per dintre.
El drap que més els llueix,
parles de quatre barres lliures.
I la gent gira els barrets.
Ells escombrant cap a Suïssa.
I la mare treballant.
On les veus del carrer et criden.
És tard se sent,
la veu de últim convergent.
És tard se sent,
són plors de l’últim convergent.
