Esclaus del Temps
M'he sorprès mirant
les llums de la ciutat
reflectides sobre l'aigua del mar.
Un cop més
intento retrobar
aquella sensació que m'omplia.
És la realitat que acompanya el meu camí.
S'alimenta dia a dia.
Aquell temps passat ja no tornarà a venir,
maleïda melancolia.
I sents aquesta boira
quan veus que ja no hi tornaràs.
Esclaus d'aquesta roda,
el temps s'escapa entre les mans.
Creixes, et fas gran,
sentiments se'n van volant.
Tot es torna material.
Res és com abans,
un pes et va estirant.
La teva vida es va esfumant...
És la realitat que acompanya el meu camí.
S'alimenta dia a dia.
Aquell temps passat ja no tornarà a venir,
maleïda melancolia.
I sents aquesta boira
quan veus que ja no hi tornaràs.
Esclaus d'aquesta roda,
el temps s'escapa entre les mans.
Cada cop va més de pressa un rellotge que corre dins meu.
Ara tot gira i només la mort ho pararà.
Mirant enrere els estius que ja no tornaran.
Mirant endavant aquest hivern, ja no acabarà.
I sents aquesta boira
quan veus que ja no hi tornaràs.
Esclaus d'aquesta roda,
el temps s'escapa entre les mans.
I sents aquesta boira.
Esclaus d'aquesta roda.
I sents aquesta boira.
Esclaus d'aquesta roda.
