Espera'm en el bar
Deixa'm que t'expliqui
una història que em fa mal,
una trista història
amb una dona tant se val.
L'argument de sempre
aquest pobre perdedor,
que es desfà quan li parlen d'amor.
Uns ulls que quan miren
sembla que t'ho donen tot,
uns petons que arriben
proclamant un tendre amor,
són tan sols penyores
oblidades fàcilment,
com les fulles que s'ha endut el vent.
Espera'm en el bar,
company, que ja no trigaré
gaire a venir, per compartir
l'amargor d'aquest desengany.
Esperem a l'infern,
que se'm fa llarg aquest hivern
com la novel·la
que ja ha acabat l'argument.
Somnis de romàntic
que al matí es van fonent,
il·lusions marcides
com les veles sense vent,
versos del poeta
que ningú voldrà llegir,
caminant que perd el bon camí.
Viatges d'esperança
que no arriben a bon port,
brúixola trencada
d'aquell que ha perdut el nord.
Penes ofegades
a còpia d'anar bevent,
fins que un dia et beus l'enteniment.
Espera'm en el bar,
company, que ja no trigaré
gaire a venir, per compartir
l'amargor d'aquest desengany.
Esperem a l'infern,
que se'm fa llarg aquest hivern
com la novel·la
que ja ha acabat l'argument.
I si un dia sents
algú que parla malament
d'aquell teu amic
que va tenir un mal pensament,
digues-li: en compte!,
que només el pot jutjar
qui no té cap porta on trucar.
Writer/s: Lluís Lozano
