Esperança
De la seva amargor havia fet professió,
de passejar a cegues sense alegria ni lloc.
Després de que el seu nom es fes fals
va decidir escriure un troçet de mon
Al cap dels anys va anar un dia a buscar-me al portal
Les històries que escric són,
són d’una dona com jo,
i després em passen a mi.
I es deia Esperança però ja no esperava res del temps,
Volia més meravelles amb olor a mel.
Tenia ulls negres, perduda entre idees i la gent
no veia el cel, era una ánima feta de neu.
Després de molt de temps tot,
tot seguia igual.
La vaig trobar nerviosa
i amb febre em va assegurar
que deixaria l’escriptura però va tornar,
decidint
que la sentencia l’inspirava per seguir en pau.
Vaig llegir el relat
La heroïna al morir l’estava perseguint
l’ ombra que només ella veia.
I es deia Esperança però ja no esperava res del temps,
Volia més meravelles amb olor a mel.
Tenia ulls negres, perduda entre idees i la gent
