Espiral
està tot podrit,
s'instal·len fongs dins el meu cap
no sé amb qui parlar
si ara tothom està a Berlín
va haver-hi un temps,
ara no sé ben bé per què
que estaven amb mi
no els hi importava Marrakech
tothom busca tot i jo aquí sense res
se'm cauen les meves quatre parets
ja m'he convertit en un moble més
una pedra d'aquests quatre carrers
si jo només vull
sentir-me a vegades com abans
poder mirar-te als ulls
veurem navegant al mig del mar
ara tot està canviant tant,
les seves pupil·les s'han fet massa grans,
el reflex a l'ombra em fa de mirall
i només hi ha indiferència
tinc por de sortir i que un dia ens creuem
em quedo a les meves quatre parets
si un dia ens trobem, faré que no et conec
canviaré de carrer
trobaré una casa
prop de la feina
amb sofà i banyera
i no pensaré amb elles
tindrà una finestra
on mirar les estrelles
buscaré la manera
a mig camí
entre la calma i la renúncia
la por a defallir
i les ganes que em porti el vent
va haver-hi un temps on tot era més fàcil
en quin moment es va complicar?
els ulls navegaven cecs de memòries,
de tant buscar el mar es van enfonsar
viuré dins la capsa
on no em podran veure
estaré sol per sempre,
buscaré la manera
de no mirar enrere
de no mirar enrere
no miraré enrere
