Estel
Es...
(Conte les hores que’m queden de jornada)
Com allò que no dius però et guardes al inteior
Camine a pases curtes que les llarges
Fumava marihuana per soportar el dolor
Somie viure d’açò, però ¿què val una frase?
Conte les hores que’m queden de jornada
No estic allí per gust germà, la vida està cara
Si me donaren un miliò no em durava una semana
Una mitat la cremava i l’altra la regalava
Me feia un micro i el medalló de Raekwon
Ficats a imaginar pegava la volta al món
Però la realitat es que estic molt lluny d’això
Preferixc que’m digue cabrò a que’m diguen senyor
Escric a tinta i si cal a sang, escric fins que’s fa tart
Escric vegent les llumns llunyanes de la gran ciutat
Escric com qui es medica, com qui veu barrica
Escric el que es important per mi i no vull oblidar
Si sols tens pasta quan s’acabe no tindràs res
Jo em vull passar la vida tumbat mirant les estreles
Pues si, molta música guapa últimament
Però realment soles hi ha dos cançons que m’emocionen
Espina d’un mar verd, solte la pena pe’ls ulls
Rimes càlides i clares com dies de juliol
No serem ningú però el que som per a mi es un orgull
Com lluns llunyanes esperança d’una cosa millor
Si no eres just amb mi
No esperes que’t balle l’aigua
Jo cuide la meua paraula
Hui ningú actúa així
Dies on tot era gris
Recorde no tindre gana
Tornar amb la cara llarga
Desde el treball al pis
Com plorar notes, o cantar tempestes
He tingut mil curros, res se’m dona millor que fer frases
No estàn pagades les hores sentat en el escritori
Traguent-li punta a un boli o donant-li forma a un somni
Podía fer moltes cançons però he fet esta
Me la va inspirar la lluna una nit que estava plena
La metàfora es que lluna eres tu i plena al meu llit
Idilics dies llargs en que no necessite res per ser feliç
Correc davant del temps intente ser més ràpid que ell
La veritat que el que més por em dona es fer-me vell
Més por fer-me vell sense haver-te tocat la pell
En dies en que’m sent atrapat mire al cel
I pense ¿què m’esperarà per demà?
¿Per fi vents favorables que bufen al nostre favor?
I no sé qué serà, però més enllà, molt més enllà
Veig llums llunyanes esperança d’una cosa millor.
Si no eres just amb mi
No esperes que’t balle l’aigua
Jo cuide la meua paraula
Hui ningú actúa així
Dies on tot era gris
Recorde no tindre gana
Tornar amb la cara llarga
Desde el treball al pis
Writer/s: Exotic, Gears
