Estigma
Retornen les aus,
però no tinc vol,
alliberant totes les ànimes.
La meva casa és
la meva pell,
estigma intacte, tot és instint d'amor.
Llum en aquestes mans,
és una ofrena,
és pols de nit.
Tot el misteri
en aquest gest,
aroma oculta entre les herbes.
Jo amb la meva vida,
amb la meva part al món.
Writer/s: Dídac Rocher
