Falsa eternitat
si pogués palpar el destí
i posar color a la nit
que la vida és comptada
i som tan petits
només tinc crits d'amor evaporant-se
en un món que es torna vell
en el desglaç d'uns ulls brillants i verds
i uns llavis mig oberts
uns llavis mig oberts
desfem-nos en instints per carrers estrets
en silenci on tan sols esclata la pell
on la pluja escombra els teus cabells
aferrats contra el vent
i és que jo vull ser qui t'agafi de les mans
que junts puguem viure més enllà
i és que estic cansat de robar-li temps al far
comença el compte enrere per saltar
d'una falsa eternitat
d'una falsa eternitat
