Fi
Tot a la vida són moments amb un principi i un final
On has estat tot aquest temps? T’he trobat a faltar.
Avui he sortit a navegar i un altre cop he naufragat,
Sort que les ones m’han tornat a la sorra a deixar.
És tan difícil trobar un far, prendre terra, aturar la nau.
Et necessito. Tu eres la lluna, jo el mar.
Si el temps posa a cadascú al seu lloc
No entenc per què s’ha oblidat de mi, n’estic cansat, d’anar mar endins i mar enfora.
Si la tempesta ennuvola el cel, fa que els estels no et puguin guiar
I t’arrossega un fort vent contra les roques.
Ets el meu far, ja em puc aturar.
Ets el meu far, ja em puc aturar. Fi
