Fins que toqui fons
Escriure’m dintre, que aquesta vida
no té estructura, ni a dalt ni a baix.
Almenys jo m’esforço gaudir del que intento
cantar fins que toqui fons.
Passa el temps i ara em vol ensenyar que em pot fer mal viure pel demà,
que seguint el sol em puc cremar, que fins i tot l’arbre té una edat.
Descobrir dins de les meves mans un pardal que ja s’està enlairant,
perdona’m pare si no arribo amb ganes.
I em caic del pont aprenent que cal cuidar la meva gent
Escriure’m dintre, que aquesta vida
no té estructura, ni a dalt ni a baix
almenys jo m’esforço gaudir del que intento
cantar fins que toqui fons
Estic tranquil no sabent perque tinc dies rallat,
cap a on he de mirar, ja són molts dies cansat.
Em costa més aguantar el que per mi eren pilars,
ja son molts dies cansat, no dormo esperant.
No’m cal veure món per saber que cal cuidar la meva gent
Escriure’m dintre, que aquesta vida
no té estructura, ni a dalt ni a baix.
Almenys jo m’esforço gaudir del que intento
cantar fins que toqui fons.
