Flying Hats
Sabeu que uns estranys sense nom
passegen pels carrers d’Oban,
busquen un forat on tocar
quan el sol s’amagui per ponent.
Diuen que la nit és tan curta avui
que no paga la pena deixar de ballar,
que si els músics regalen les seves cançons
al verd de la terra a la gent de la vall:
la pluja no mullarà aquesta nit,
tothom sap que la pluja,
no mullarà aquesta nit.
I l’endemà de ressaca tot semblava normal,
fins que Martin treu el cap per la finestra,
i veu gavines i barrets voladors,
barrets voladors que s’acomiaden dient:
nosaltres coneixem els vostres secrets,
i hem deixat les llavors del bon temps,
hem deixat les llavors i les nostres cançons,
perquè oblideu una estona el folk.
Perquè a Escòcia no, la pluja no mulla,
no mulla la pluja perquè cau whisky del cel.
A nosaltres ja no ens sembla tan estrany,
quan veiem que cau, cau whisky del cel.
Perquè a Escòcia no, la pluja no mulla,
no mulla la pluja perquè cau whisky del cel.
