Font d'amor
Em consolen els meus poemes,
em busco i em trobo preciosa,
una font de pau enmig d'un bosc.
Perduda però arrelada,
contínuament escoltant
el so de la pròpia aigua.
Observant com el sol decideix per on
fer passar els seus rajos escalfant-me
diferents trossets de pell.
La molsa i els anys em donen
forma i colors nous,
d'aniversaris solitaris.
Regals d'amor,
obertura, vulnerabilitat i pau,
que van per mi,
puc dir-ho amb les mans buides.
M'estimo i vaig per mi,
m'estimo i vaig per mi,
m'estimo i vaig per mi.
