Forat
Dos-cents mil anys és el que ha costat
que avui siguem a aquest puto forat
on les cadenes ens semblen diamants.
Pous de petroli o daus de marfil
tiben les regnes d’aquest món podrit
mentre gaudeixen veient-nos patir.
Misèria en portada diu la tradició.
Ballem i brindem per un nou món millor.
Creguem els enganys, cordem-nos les mans
Birres comptades, nit de Nadal,
massa històries sense un bon final.
Passen els anys i estem esgotats.
Sentim la vida al voltant del coll, massa fort.
Quan s’acabarà aquesta tristor que ens fa bocins els cors?
