Formentera
No esperava el teu whatsapp, sense avisar t’has presentat,
tenia buida la nevera.
Encara no m’he acostumat a que no em miris com abans,
m’agrada recordar com era.
Mentre gira al vinil l’últim d’Els Amics, reculls les teves coses.
Res, ja no tinc res a dir, em sento buit per dins.
I t’emportes aquell vi que havíem d’encetar a l’abril,
quan farà anys que ens vam conèixer.
També prens la col·lecció de tots els llibres del Monzó,
que vam comprar a Formentera.
Mentre et miro de reüll, recordo aquell moment en què ens vam prometre
que si ens deixàvem d’estimar escriuríem un final. Escriuríem un final.
I passaran els anys i el dia que ens trobem fent el vermut,
els dos pensarem que va ser un encert no seguir junts.
I de fet et vull dir que has de triar un camí, que ningú et dirà cap on has de tirar,
que escollir és de valents i els valents tenen por, igual com tu i com jo,
però saps que no estem sols i quan no quedi res ens quedaran les cançons,
sense preocupacions i cantarem fort per tothom:
Pa pararara pararara pararara papa
Pa pararara pararara pararara papa
