Anaïs Vila

Friccions


Print songSend correction to the songSend new songfacebooktwitterwhatsapp

La pols, i un pal, m’enterren
un supòsit especial
el teu format em trenca
el meu atles natural.

Hi ha gent que em cura
gent que em fa pensar en l’enyor
l’anhel de reconèixer
el deliri del confort.

Tinc el ulls molls
porto el gust sec
caic de prop
i veig neu.

La sal, el mar, la hipnosi
l’esvoranc que hem recreat
la llum de l’orifici
la importància de ser franc.

La sort, la pau, el mal, l’enveja
couen la pròpia realitat
ens queda la tendresa
d’un sistema que no és llar.

Tinc el ulls molls
porto el gust sec
caic de prop
i veig neu.