Frontera
Tot és
Confós com anar a les palpentes
Tot fosc com un dia de tempesta
Tot fos tan fàcil com quedar-se
Tot quiet com una estàtua de marbre
Fugint a la cursa d’obstacles
Sortint de la mira dels altres
Polsim que s’aixeca del terra
És un laberint sense porta
Sobtat com un final abrupte
Sense avisar arriba la manera de tocar el cel amb la mà
Sobtat com un ensurt que gela el temps en un instant
Arriba la frontera que tothom voldrà creuar
Tot és
Tan curt com les bones estones
Que el punt de partida s’esborra
Mai saps quan et trobes al marge
Fins que se t’ensorren les cartes
Distant com la llum de la lluna
Pintant les onades ben blanques
Ningú serà mai el que sembla
Si tu sempre busques la falta
Sobtat com un final abrupte
Sense avisar arriba la manera de tocar el cel amb la mà
Sobtat com un ensurt que gela el temps en un instant
Arriba la frontera que tothom voldrà creuar
Writer/s: Gerard Virgili
