Funeral egipci
Perpetu espectador de l'endogàmia local.
Un cordó policial per qui diu no tenir por
i el confeti surt volant per la finestra.
Passejos recurrents per aprofitar el sol.
M'entesto en resseguir carrers amb noms de flors
on no s'hi ha fet mai cap festa.
Podem fingir que tot va bé i sabem viure amb
cafès, coixins, vídeos de gats en bucle sense fi.
Amb el tercer despertador recordo què va passar ahir:
un pseudointel·lectual aniquilat per una broma tonta
pronunciada en un sopar d'amics.
Podem fingir que tot va bé i sabem viure amb
cafès, coixins, vídeos de gats en bucle sense fi.
Abem tirant però sense ganes,
anem somiant en canvis d'aires,
anem fent veure que això no fa mal.
Al funeral egipci enterreu-ho tot amb mi,
els bons moments, dolents, mediocres.
Les ratllades al cotxe, els WhatsApps suprimits
amb el que no he pogut dir.
Els estribillos fàcils, fer veure que no t'he vist,
les sèries que he deixat a mitges
i els pensaments viciosos que m'han estat perseguint
des de dissabte a la nit.
Writer/s: Martí Juan Batet
