Fúria
Calla i respira
Embruixa els pensaments
Amb tintes negres
I amb imatges indecents.
Ningú la valida
ningú ho dóna per bo
La seva proposta,
Queda fora del seu joc.
I mentrestant, amb orgull,
se'ls mira.
El seu menyspreu
li dóna l'impuls
Imprescindible.
Té fantasies,
Té profundes conviccions
de viure plena,
i d'escopir raons.
Sovint s'espanta
i s'amaga a contracor,
però on queda el dubte,
Trobarà la decisió.
Desperta els cinc sentits,
I floreix, sola, al capvespre
En dies de tempesta
És feta d’un sol cor,
però també d’ombres intenses
De focs i de restes
I mentrestant, amb orgull,
se'ls mira.
El seu menyspreu
li dóna l'impuls
Imprescindible.
És la benzina,
i és el llumí que li falta per fer-ho volar tot pels aires.
I de les cendres en farà, un monument a la ignomínia.
Referma la passió,
Passeja en la foscor,
Parla amb delit del cos.
I no li falta cap nom,
I no li falta cap nom,
No li falta cap nom.
És fúria.
