Ganyotes
Venim del no-res i anem a per totes,
d’oportunitats, més aviat poques.
Som amics, molt més que compatriotes,
millor un somriure, no em facis ganyotes.
Ens ha costat aquesta vida però seguim matant-la,
joves inestables, inevitable que es creuin els cables.
Vegis el que vegis és el Show de Truman, escapa,
el Germà Gran et vigila, controla el mapa.
Si vas amb la papa del mil no ets apte,
t’ho diu un imbècil que es contradiu a mitja nit amb un cubata.
Estic fins als collons de perdre el fil fins a les tantes,
Estic matant la lliga per totes les meves rates.
Word up, la de Brugal ens ha tornat pirates,
Fotent la pota de pal a qualsevol antre.
Qualsevol canta, ara qualsevol vol semar-la,
Deixa el puto micro que han arribat els teus pares.
Tu dispara, ja me la sua, tio, estic a una altra etapa,
Engegant a la merda aquells cabrons que no aportaven.
Et demanaven i no donaven,
Tenen menys carrer que Manuel Valls a la Plaça Pastrana.
Avui només tinc ganes de cagar-me en Déu,
Oblidar la consciència que li poso i dir-vos adéu.
Com bon ateu que sóc la meva fe no té ni caps ni peus,
A una creu en flames a la inversa si li dono veu.
Torna l’hereu del hardcore rap per molt que no ho creieu,
Seu a la puta cadira, gran consumidor de neu.
El dia que s’acabin els mitjans no sé què fareu,
Us matareu per l’últim mos de glòria i serà breu.
Fas ganyotes, cares que s’entenen,
Sou vils i superbs com el riure de Marchena.
Condemnes sense pena, delictes sense prova,
Amb qui ha robat a tots tenen la mà tova.
Troba la nova forma (de) que el règim caigui,
Vota amb la iaia, porta’t ampolles de Fairy.
Que s’entrebanquin perquè fots el Bambi,
Et deixaràs pegar per res a canvi?
Surt dur i cru com Poor Tràmit,
Tu un gamarús, jo un lluç de recurs vandàlic.
Tinc un pàlpit, vaig a rebentar el beat,
Estudiant el trànsit per arribar-hi.
Cafè aràbic, lírica magnífica,
Rapsodes amb metodologia científica.
Qui és la víctima i qui el culpable?
Quan la justícia no t’és amable?
El meu rap és difícil i fàcil a l’hora,
He posat el meu cap a la centrifugadora.
Aixeca’t d’hora, corre d’hora, ben d’hora,
Escull el final, sóc Dora l’Exploradora.
De dins cap a fora, de Poblenou a Premià,
Entelequia, Acros i Senyor À.
Manca la pasta, no manca la qualitat,
Mai mancaran les ganes de rapejar, mai!
Venim del no-res i anem a per totes,
d’oportunitats, més aviat poques.
Som amics, molt més que compatriotes,
millor un somriure, no em facis ganyotes.
