Gebre
Si vols et memoritzo, i m’allunyo com un xoriguer perdut
Sent carronyer abatut per brises del crits que professen pau.
I els matins d’enyorança vençuts, s’han gebrat a l’ombra d’un arbust.
Si vols volatilitzo tots el retrets que m’han fet perdre el nord
Sent bevedor de la ignorància i del riu col·lapsat tot sol.
I els destins d’arrogància perduts, s’han gebrat a l’ombra d’un arbust.
I encara que em conegui tot els teus malsons, no puc ensorrar-me com tú
I si creus no faig res, ja m’has perdut.
I el gebre que has deixat tot sol, absentat de tots els racons
Són tots els teus malsons absurds.
Writer/s: Joan Calvet Forment
