Glòria
Retrobar-se amb el temps
i saber-se a l'abisme.
Creure's el moviment del foc,
i una calma arriba en desert.
Madura en somnis l'espai,
que cada límit tingui el seu nom.
La set assetja cada pas.
I reconèixer en l'altre la por de viure.
Hi ha ferides per oblidar,
i pesa l'aire sota aquest cel.
Només perdo allò que vull.
I el record és viu, i viu sempre a l'abisme.
En l'impossible hi seràs tu, com aire.
Evitarem la nostra glòria.
Writer/s: Dídac Rocher
