Goigs a Santa Rosalia
Per inspiració del cel
s’allunya vostra persona
d’esta gruta sens pariona
envers Palerm sens recel.
No s’apaga vostre ardor
sinó que bat ab vehemència.
Com colometa tancada
a la muntanya veïna
que per nom té Peregrina.
Allí posau vostra estada.
Del món i son esplendor
ne fugiu la impertinència
És tal vostra austeritat
que el bon Jesús vol corona
visitant la vostra androna
que un paradís s’ha tornat.
Podrà obeir vostre cor
del cel tal magnificència?
Writer/s: J.B, Jordi Suñé
