Gravetat
La gravetat ens deixa caure.
Encadenats, arrossegats com una pauta.
La gravetat d’una mirada
és l’atracció entre els llençols, quedant sense aire.
La realitat ens va atrapant, somiem en poder volar.
A cada instant et va cremant, pots ser el primer en respirar.
És la il·lusió, la vida
aquest motor que em crida.
Gravetat, gravetat. Gravetat. Ooh.
És com l’infern i un àngel,
pols oposats que ballen.
Gravetat, gravetat. Gravetat. Ooh.
La gravetat d’una paraula que cau pel seu propi pes.
Tornar a tocar de peus a terra i gaudir del present.
La realitat ens va atrapant, somiem en poder volar.
A cada instant et va cremant, pots ser el primer en respirar.
És la il·lusió, la vida
aquest motor que em crida.
Gravetat, gravetat. Gravetat. Ooh.
És com l’infern i un àngel,
pols oposats que ballen.
Gravetat, gravetat. Gravetat. Ooh.
No sé molt bé que hi fem aquí,
però ho haurem de repetir.
És l’atracció de dos imants,
res ens podrà separar.
És la il·lusió, la vida
aquest motor que em crida.
Gravetat, gravetat. Gravetat. Ooh.
És com l’infern i un àngel,
pols oposats que ballen.
Gravetat, gravetat. Gravetat. Ooh.
