Gris blanc i negre
Al calaix d’aquell armari vell
amagada entre dits de pols,
hi ha una caixa plena de records
amb detalls que em retornen a tu.
No són paraules que parlen de somnis
és una imatge plena de màgia
Gris, blancs i negres, són els records
sempre m’esperen i em tornen enrere
Fixo els ulls al teu somriure clar,
i em transporta a l’útlim que em vas dir:
“Quan no em sentis, busca’m dins el vent,
sóc l’ocell que et canta al despertar”.
No són paraules que parlen de somnis
és una imatge plena de màgia
Gris, blancs i negres, són els records
sempre m’esperen i em tornen enrere
Mai sabré si em pots sentir, si tu també recordes el meu nom, la meva pell.
Si la teva vida hagués continuat amb mi, però sempre et recordo, et tinc molt present.
No són paraules que parlen de somnis
és una imatge plena de màgia
Gris, blancs i negres, són els records
sempre m’esperen i em tornen enrere
No són paraules que parlen de somnis
és una imatge plena de màgia
Gris, blancs i negres, són els records
sempre m’esperen i em tornen enrere
Writer/s: Maria Jacobs
