Guillem de Varoïc
Pinte en un pinzell el cel.
Estic fent-me depenent del meu vel.
És anhel a antigues situacions i antics vincles, vinc a dir-te que jo sóc el gel.
Que me salve per els pèls i que porte la cara per els peus.
Per els teus pits jo bregue, mossegue.
Per voler viure bé m’ofegue.
Se repeteix la història sempre, del fort i el feble,
defèn les coses que cregues però defèn-les.
Les coses més boniques de la vida no són perles.
Sóc el xiquet del 9 que porta partes, i ara acabat la Uni i no suporte
les classes.
Estic plenant de rap les bases.
Vull veure-mos tornar a lo salvatge que
açò està ple de ‘’Beaches’’.
De mi no pots disfrutar si m’empaques,
no cante el teu rap xungo de carrer perquè no tinc
tantes hores de parque.
Estic que m’apalanque.
Estic que no sé com posar-me.
Tinc cinc mil versos i ara resulta que no sé composar-me’ls.
Que no tinc mitjos, però tinc un ampli argot i estic
a mig camí del nínxol, apitxe el ritme i soles sona com jo.
Tu un tonto en comboi.
Jo un marroquí fumat fent una séquia, els primers habitants civilitzats de València.
I és que jo si te vull te faig l’amor a distància.
Treballe a mitja jornà en raps, a mig gas vaig, amic estàs anclat enmig de l'antic prisma.
Estic al mig de molta gent i no tinc feed-back.
Mire per la finestra i soles veig trossos de finca.
Tinc la tranquil·litat davant i li faig finta.
Antes que un important advocat seré un Inca.
No vull passar-me la vida currant, pa trobar la felicitat soles plenant de cervesa la pinta.
Qualsevol no entra en el meu espai privat.
M’estudiaran en el 3.000 a lo Tirant lo blanc.
I els fatxes contaran als seus néts la meua història a lo ''home del sac’’.
Writer/s: Suret
