Harpia
Paraules que no duren més
que un simple paper
banyat en aigua.
Burlant-te d'un cor que no entén
de falsos sentiments
ni jocs de màgia.
En cada ombra, busco el somriure
que em feia viure... sentir-me lliure.
Una paròdia decadent.
Agonitzant a cada instant.
La claror es fa tenebra!
Deixa’m creure en un indret perdut
on ni tan sols tu em puguis trobar.
Bella Harpia, lluny dels teus paranys,
forjaré una nova empremta més difícil de borrar (per tu).
La perfecció del teu cos nu
fas servir d’esquer
reptant la presa.
Xuclant febleses amb petons,
sents plaer al trair,
un cos en pena
En cada ombra, busco el somriure
que em feia viure... sentir-me lliure.
Una paròdia decadent.
Agonitzant a cada instant.
La claror es fa tenebra!
Deixa’m creure en un indret perdut
on ni tan sols tu em puguis trobar.
Bella Harpia, lluny dels teus paranys,
forjaré una nova empremta més difícil de borrar (per tu).
Una harpia, mai descansa, treu les urpes i t’asfixia.
Una harpia, mai no es cansa, dicta sentència i extermina.
Deixa’m creure en un indret perdut
on ni tan sols tu em puguis trobar.
Bella Harpia, lluny dels teus paranys,
forjaré una nova empremta més difícil de borrar (per tu).
Writer/s: Eduard Arjona
