He somiat
He somiat en un món irreal on no existia el bé ni el mal.
La mar cantava fent ressò de dies de pau i de claror.
Era costum conèixer des dels ulls creuant fronteres, creuant perfums per arribar al més enllà, allà
on habita l'ànima.
I jo em pregunto per què no aquest somni fa un viatge a la realitat?
Deixant-nos lliures!
I jo em pregunto per què ens costa tant trobar el camí, ens costa tant saber?
Ens costa tant saber!
He somiat en un món irreal on no existia el bé ni el mal.
On no teníem tanta por en expressar el nostre dolor.
On els instints tornaven a brollar deixant la ment en segon pla.
Era més fàcil, tot molt més clar, simplement respirar.
I jo em pregunto per què no aquest somni fa un viatge a la realitat?
Deixant-nos lliures!
I jo em pregunto per què ens costa tant trobar el camí, ens costa tant saber?
Ens costa tant saber!
Saber que som feliços, que realment ho som.
Que està a dins nostre, no necessitem més.
Si, som feliços, si, som feliços,
només si ens deixem, si ens estimem.
Si, som feliços, si, som feliços,
només si ens deixem, si ens estimem.
Si, som feliços, feliços
si ens deixem, si ens alliberem.
