Hegemonia
I doncs que soni la
teva hegemonia.
La d’un jove que predica
amb la sort.
Corre la tinta a la pell una mentida
I aquella amistat?
Val per a tu ben poc.
La tenies a ella a la teva retina
i l’egoisme per davant de tot.
Llàgrimes no em queden,
ni revenja tampoc.
La vida curtida tinc
a cada pam del cos.
Versos trencats amb regust
de cendra.
És el teu ego qui s’ho ha menjat tot.
I no et preguntis perquè
tants problemes.
Si tens la sort que molts
encara no et coneixen.
Somriures a mida.
És fals el teu esforç.
Vergonya de vida,
fart de tu i dels teus
