Hem crescut
Quant de temps creus que haurà de passar sense veure'ns,
incapaç de no fer res, de res, mai més, on és? La llum s'apaga.
Deixa'm pensar.
Només vull aprofitar, els moments que mereixem,
no puc esperar més, ni un segon més.
Costa d'entendre, ràbia al ventre.
Pinta que estic sol al peu del canó, vull una altra calada,
passen els anys i hem crescut planejant un autèntic miratge.
Només vull aprofitar, els moments que mereixem,
no puc esperar més, ni un segon.
No puc oblidar, els records del meu passat, deixa'm de mirar,
estic condemnat, marxa del meu cap.
No puc oblidar, els records del meu passat, deixa'm de mirar,
estic condemnat, marxa del meu cap.
