Hidra
L’illa de Cohen brillava
com un sol enmig del mar,
mentre el ferri s’acostava
a aquell paradís estrany.
Quatre ruquets i una mula
s’esperaven al port blanc,
i tot eren bondats i silencis,
el present ens omplia les mans.
Hidra, com l’aigua,
Hidra, que mates la serp de la maldat,
i em retornes a casa,
a la meva llar,
als seus braços hel·lens
i als freds boreals.
Vam sortir a buscar la casa
que el poeta havia comprat,
So long, Marianne, jo et cantava,
tot pujant pels carrers empedrats.
A la part alta del poble,
només s’hi passegen gats;
encerclaven uns murs solitaris
el refugi que estàvem buscant.
Hidra, com l’aigua…
En aquesta casa senzilla,
de parets de pedra i calç,
hi va néixer un amor com el nostre,
que era anàrquic i alhora immortal.
Després de fer-nos promeses
abraçats sota el portal,
vam sopar il·luminats per la lluna
i el miracle d’haver-nos trobat.
Hidra, com l’aigua…
Writer/s: Emília Rovira Alegre
