Hivern molt
Voldria simplement haver estat jo
la calma dels teus ulls;
podries francament haver estat tu
la clau del vent del nord.
Tindríem sempre la complicitat
d’un nou ajornament,
un crèdit al consum d’amor urgent
de breu caducitat.
Pregunto si és ben tipificat delicte d’amor
deixar-se guanyar per dignitat sense oposició.
Serà un hivern molt cru.
Serà si hi faltes tu.
Digue’m irònic, digue’m il·lús;
penso trobar-te al mig d’un nús.
Digue’m “ocupa”, digue’m intrús;
penso quedar-me fins quan l’abús.
Com son les coses per un sol ús.
Puc ser la nosa, puc ser un destorb;
puc ser una rosa a l’abocador.
Quantes respostes fan tanta por,
massa condemnes, justes o no.
Com son les coses, com son els mots!
Tracte’m de lladre, digue’m-ho als ulls,
penso robar-te l’última llum.
Digue’m romàntic, sempre he volgut
a prop les coses quan son tan lluny.
Serà un hivern molt cru.
Serà si hi faltes tu.
