Ho Vaig Veure
Una foscor m’està abraçant, es fa difícil despertar.
Hi ha massa mar per aterrar.
Enyoro el riure del jardí, sentir com brilla la nit
i gira en pau al meu davant.
I les guitarres desgastades ploren per tu i per mi
i un respirar compassat.
Davant l’ampolla de vi els dos ens vam adonar
que érem molt a dalt i tocava caure.
Ho vaig veure: la taula plena,
cadires buides i aferrats al temps.
I ho vaig veure: la lluna plena,
ella ja m’ho deia que acabaria així.
Com un riu quan trenca a l’oceà, sol em perdo.
És massa gran, per on començar?
La meva ànima sucumbeix al prematur infern,
vindrà l’onada i em trencarà.
Ho vaig veure: la taula plena,
cadires buides i aferrats al temps.
I ho vaig veure: la lluna plena,
ella ja m’ho deia que acabaria així.
Mons es toquen, es fonen i volen
quan l’amor acaricia el pit del deliri.
Writer/s: Delta Delta
