Igor i Mac
Ja és nostra la lluna i les galàxies grans
I tots els astres blaus, també els espais
I ja som aprop dels àngels i arcangels bons
I de les fades i dels esperits
Però mac a la terra
N’hi ha que busquen llibertat
N’hi ha que moren de gana
I aquells que manen res no hi fan
Igor seu i escolta’m: l’univers és teu
L’infinit és teu, ho hem aconseguit
Mac, i que en farem de tot? És que ens faran ser millors?
Perque els volem tenir? Jo no ho comprenc
Mac, abaix a la terra,
Manca la feina, fa temps que no hi ha pau
Encara hi tenim guerres
Tenim misèria i encara hi han esclaus
Si, però escolta’m igor així és la ciència
Així és de freda sense res al cor.
Mac m’en vaig a casa, engega el coet d’un cop!
Que aquí tinc fred i és tard, ja vull tornar.
Mac els nostres països
Saps que són els amos, els amos d’aquest món
Nomès ells poden canviar-lo
Poden fer-lo digne, digne per tothom.
Writer/s: Paco Garcia
