Illa de fusta
Es presenta un desembre complicat
de fites esbucades i llaüts de sal.
Romputs els fils que em fermaven a un passat,
cerc les eines necessàries per poder tirar endavant.
Però m'esclata el gener com un llamp congelat
i floreix un ametller que del ventre m'ha brotat.
Torna, com la fam, la primavera,
m'han fet presoner de guerra els teus ulls quan m'han mirat.
He empeltat el meu destí al d'aquesta terra,
ja no acceptarem cap treva si no duu la llibertat.
Però m'esclata l'abril com un tro ple d'asfalt
No floreixen els camins a aquest país corcat.
La festa als carrers
i creixen els batzers
a marges esbaldregats
velles tonades, nous moments.
I arriba un altre estiu
com la mala maror
a aquesta illa de fusta
rodejada per taurons.
