Indústria pesada
Una fàbrica miraculosa, un miratge
on dotzenes de dies es
xafen, bruts
naveguen pel barri amb cadenes,
camals amb rovells sense tacte
mai esclaten!
I arriba la ferramenta de metall,
sense casa l’has trobat
el proletariat.
Hi ressonen músculs, tendons pentagonals,
dits fugen i xoquen – senyala l’almirall
a baix el martell, al centre la corbella
el rellotge, ai el rellotge!
dels dies esperats.
Tancats en la presó infernal ballen el xoc abissal.
Navega.
Sense pensions
plantarem albarssana
en honor als soterrats
que queden forats
i astres del cel ploren, denostats.
Genis de tots els colors ho criden:
alguns escolten,
que hi ha hexàmetres i herois insuperats,
gegants
banyats pel terra pols i ansietat.
Writer/s: Enric Agost, Erebo
